Keche, vitzꞌin vatzik,
As laqal kaꞌl u yol see tiꞌ u Akꞌ Testamento, as kat itzꞌali uvaꞌ bꞌaꞌn uvaꞌ la tzꞌibꞌal viyol u Tiixheꞌ tu kuyolbꞌal Naabꞌaꞌ.
¿Ma atixoj eetzꞌa uvaꞌ nasaꞌ ootzit viyol u Tiixheꞌ tu kuyolbꞌal? As cheel la uch asikꞌlet veꞌteꞌ taꞌn vibꞌaꞌnil u Kubꞌaal Tiixheꞌ, as kat uch umaꞌl u nimla aqꞌon tiꞌ iqꞌajsal viyol u Tiixh tu kuyolbꞌal. As taꞌntiixh te unqꞌa qitzꞌin qatzikeꞌ uvaꞌ kat nachon Tiixh tiꞌ u aqꞌoneꞌ tukꞌ tiꞌ vilochbꞌaleꞌ uvaꞌ kat ibꞌana tiꞌ itzꞌibꞌal tu kuyolbꞌal.
As kat tzꞌibꞌali tu kuyolbꞌal tiꞌ uvaꞌ la pal unqꞌa kumooleꞌ stuul tiꞌ tootzit isuuchil viyol u Tiixheꞌ, aqꞌal uvaꞌ la ootzili uvaꞌ abꞌiste u bꞌaneꞌ, as abꞌiste u vaꞌlexheꞌ. As la pal unqꞌa kumooleꞌ stuul uvaꞌ yeꞌ ootzimal staꞌn, as la ootzili asoj la sikꞌlel viyol u Tiixheꞌ.Isuuchil unqꞌa yoleꞌ:
Ni qal isuuchil unqꞌa tzꞌibꞌ ilaꞌ seeꞌ tu kuyolbꞌal Naabꞌaꞌ aqꞌal uvaꞌ yeꞌ la sotz akꞌuꞌl tiꞌ isikꞌleleꞌ.
As tul kat chꞌotil te unqꞌa ilol isuuchil tenam Tiixh, tukꞌ unqꞌa chusuleꞌ tu kuyolbꞌal, as kat ok tu umaꞌl u komon yol tiꞌ uvaꞌ kam itzibꞌal kan kaꞌl unqꞌa yol uvaꞌ yeꞌ nichee tu kuyolbꞌal, as jankꞌal uvaꞌ kat yolaxi as kat ikꞌul tibꞌ kuyol tiꞌ uvaꞌ echat kuxh itzꞌibꞌaleꞌ kam unqꞌa yoleꞌ uveꞌ yeꞌ nichee tu kuyolbꞌal echeꞌ ibꞌii umaj uxhchil as moj ibꞌii unqꞌa tenameꞌ uveꞌ tzꞌibꞌamal kan tu u Akꞌ Testamento. Estiꞌeꞌ uvaꞌ aꞌ unqꞌa tzꞌibꞌ ilaꞌ uvaꞌ kat kukꞌama tan yeꞌ nichee tu kuyolbꞌal: b, c, d, f, g, h, ll, z. As echeꞌ unqꞌa yol ilaꞌ: barco, César, David, fariseo, higo, camello, Zaqueo.
As ni tuch qꞌoksat umaꞌt tzꞌibꞌ skꞌatz uvaꞌ –eꞌ , echeꞌ u vilaꞌ: barcoeꞌ, Davideꞌ, higoeꞌ, Jesúseꞌ.
As ech koj umaꞌt u tzꞌibꞌ ilaꞌ tan nu kubꞌanbꞌe tu kuyolbꞌal uvaꞌ aa, as kat ok veꞌt kꞌatz unqꞌa yoleꞌ uveꞌ kat kukꞌama, as ech ni tal ileꞌ: aa Egipto, aa Jerusalén, aa Gálatas.
Estiꞌeꞌ ni qal isuuchil unqꞌa yoleꞌ aqꞌal uvaꞌ yeꞌl sotzebꞌal kꞌuꞌl stiꞌ.
Una aclaración:
La presente nota se refiere a los casos especiales que se dan en el idioma ixil dentro del ámbito cultural específicamente en el municipio de Nebaj, El Quiché.
Estos casos especiales se tratan de unos sustantivos propios y comunes en el Nuevo Testamento que se expresan en otra forma en ixil y no como en español. Para establecer la forma de presentar estos en ixil, los traductores ixiles consultaron con la Asociacion de Pastores, y con maestros y varias personas que están involucradas en la predicación de la palabra de Dios. Ellos llegaron a un acuerdo unánime que se explica en los siguientes parrafos.
Se hace la aclaración que se prestan los siguientes fonemas del idioma español: b, c, d, f, g, h, ll, z, (barco, César, David, fariseo, higo, camello, Zaqueo). Este listado de letras no existe en el alfabeto ixil oficializado por la Academia de las Lenguas Mayas de Guatemala.
Para formar un sustantivo gentilicio se toma la palabra base del español y se le agrega un morfema del ixil, por ejemplo: aa Gálatas, aa Jerusalén, aa Nazaret.
Además, en cuanto al léxico del pueblo maya ixil, al hablar, siempre se usa una grafía -eꞌ como sufijo. Dicha grafía tiene una función de enfatizar algo que se conoce o se ha escuchado con anterioridad, por ejemplo: Jesúseꞌ, Davideꞌ, Pabloeꞌ.
Así pueden saber los lectores la forma de la escritura de palabras prestadas del español al idioma ixil en el Nuevo Testamento en maya ixil de Nebaj.