9
Iak Ama Ding Ne Aa Ngerik Ngen Aa Ilaing
Mak 2.1-12 Luk 5.17-26
Taqurla de ma Iesus ka sik sede ama siviini de qa guirl i qa merarlik men ama ngaingmaqa ama qerlapka i qa mit saver aa luqupki ma Kapanaiam. Baiv aa de iari ra men i re tal ama ding ne aa ngerik ngen aa ilaing pe ama ruitka. De ma Iesus ket lu lura i maikka ra tu araa qevep. Taqurla de qa ruqun luqa i ama arlemki-ver-a qa ma’, “Guakka, mager iv ama arlias per a ngi. I sa ngua lemerl ngi te gia viirang.”
Baiv aa de iari i ai de re su ne ma Moses aa lengi, ta narli liina, de ra taqen per a na ma’, “Luqa dai nemka na qa? Kua qa siquat ip ka ter ama Ngemumaqa aa luqupka?”
Dap ma Iesus dai sa qat drlem araa tuaqevep. Taqurla de qa ruqun na ra ma’, “Ngu lu ngen dru a ngen a qevep mavik ip nanaa? Ngu lu a qeni nanaa dai ama mereqes ne iini? Kua liina i aip ngua ruqun ma’, ‘Sa ngua reviktem se gia viirang’. Dap kua liina, i aip ngua ruqun ma’, “Ngia raarlviit de ngia tit.” Dap maikka ngu narliip ngen drlem ai ver ama aivetki dai ama qaqet araa Rarlimka dai aa dlek be mager ip ke teviktem se ama viirang.” Taqurla de ma Iesus ka ruqun luqa i ama lan-nge-ngip per-a-qa ma’, “Ngia raarlviit de ngi at gia ruitka de ngia iit sep gia vetki.” Taqurla de luqa qa maarlviit de qa mit sev aa vetki. De ama qaqet maden i ra lu liina de maikka sak met ta naver a qa. De ama qaqet dai ama arlias per a ra naver ama Ngemumaqa i qerl kuarl te lungera ama dlek bareq ama qaqet.
Ma Iesus Ka Nes Te Ma Matiu
Mak 2.13-17 Luk 5.27-32
Baiv aa de ma Iesus ka tit dai qa lu iaq i aa rlenki ma Matiu. I ma Matiu dai ai de qa mugun pe ama takkis arla vetki de qa ai de qa ter ama takkis. De ma Iesus ka ruqun ma Matiu ma’, “Ngia ren ip ngit dadem ngua.” De ma Matiu ka maarlviit de qa mit naset ma Iesus. 10 Baiv aa de ma Iesus ke ne aa risura de ma Matiu, dai ra mit be ra tes ama asmes pe ma Matiu aa vetki. De ve aa vetki dai buup ne lura i ai de re ngingdemna ne ama takkis, de ngene iari ama vura dai ra men; be re ne ma Iesus ke ne aa risura ra tes. 11 Baiv ama Parasiqena ra lu liina de ra ruqun ma Iesus aa risura ma’, “Ngu lu nanaa be a ngen a tiksiqa qa tes ke ne lura i ai de re ngingdemna ne ama qelaing bareq auura qumespik, de ngene lura ama vura?” 12 De ma Iesus ka narli raqurla de qa sil ba ra ma’, “Ngen drlem ai lura i quasiq ai ama arlemki-ver-a-ra dai ai de quasiq ai ra tit sagel ama doktaqa. Dap katikka lura i ama arlemki-ver-a-ra dai ai de ra tit sagel ama doktaqa. 13 Dap mager ip ngen diit ip ngene raqa narli ama lengi nev ama Ngemumaqa aa Langinka. I nget taqurliani ma’,
“Kuasik ngu narliip se ama vartabar ne ama aurl. Dap ngu narliip se ama ngimsevetki parlen ama qaqet. I quasiq ai ngua men ip ngua taarl se ama qaqet ama atlura. Dap ngua men ip ngua taarl se lura i rat drlem ai ama vura na ra.” Hos 6:6
Ma Iesus Dai Quasiq Ai Qa Raquarl Iari Ama Barlta Nep Ma Lautu
Mak 2.18-22 Luk 5.33-39
14 Baiv aa de ma Jon aa liinka ta men sagel ma Iesus. Be ra ruqun na qa ma’, “Uut de ama Parasiqena dai ai de uut tiirl ama asmes iv uure taqa lautu vetpet. Dap gia uaq ama liinka dai ai de quasik ta tiirl ama asmes, i nanaa?” 15 De ma Iesus ka virliit ba ra ma’, “Ariq aiv iaq i askerlka lua qa ngerlvet, dai as diip kurli qa ke ne aa lengiqi-met-ta. Taqurla dai diip kuasiq ai ama merlenka ver a ra ip ta tiirl ama asmes. Dav aiv aa de ra nem luqa ama ngerlveraqa, be saqias kuasiq ai qurli qa, ke ne aa rluavik. Taqurla de diiv ama arlem lura naver ama ngerlveraqa. De diip ta tiirl ama asmes.” 16 “Ngi lu, kuasik mager ip ngi qut se ama iamesini ama luanini mer ama ademka men ama luanki ama murlaski. I ariq aip te tekmet taqurla dai diip liina ama luanini i iini nge vesdet mer ama demka, dai saqiaskerlka diiv iini ngere rekmet be diiv ama demka ama slurlka men ama murlaski. 17 De saqikka raquarl ama rliinki i ngia nes ki ne ama suaing. De ngi nin me qi i ama iameski. De saqiaskerlka aip laiv aa de ngi nin me qi nasat ne iang ama suaing. Dai quasik mager iv ama mang nget. I diip rlev a qi, be diip lenges ne ama asmes. I raquarli i ama murlaski.
Ma Iesus Ka Iames Ne Ama Gilki I Qia Ngip
Mak 5.22-43 Luk 8.41-56
18 As lua i ma Iesus ka taqen ne liirang aa, de iaq ama barlka nep ma lautu ka men sagel ma Iesus. I qa men be sagelna ne ma Iesus de qe aan aa buum pet ma Iesus aa arlim. De qa ruqun ma’, “Nguaimki dai askerlka lua qia ngip. Dap mager ip ngia ren ip ngia ru gia ngerik per a qi ip saqiaskerlka ki iames.” 19 Taqurla de ma Iesus ka maarlviit de qa mit ke ne luqa ama barlka. I qerlka ngene ma Iesus aa risura ra mit. 20 De iaiq ama nanki i qatikka ai de ama iaqunki se qi vetpet, be se ama ages ama malepka ngen aiim. Dai qia men sek ma Iesus aa rleng be qia raneng per aa luan. I qia raneng gelna ne ama luanki ara aamki. 21 I luqia qia mu ara ngerik pet ma Iesus aa luan i qia tu ara qevep ma’, “Naqatikka ariq aip ngua mu gua ngerik pet ma Iesus aa luan dai diip maget na ngua.” 22 De ma Iesus ka guirltik per a nas dai qa lu luqia ama nanki. De ma Iesus ka ruqun ma’, “Maqi, Maikka mager ip ma arlias per a ngi. I sa maget na ngi i raquarli i ngia tu gia qevep.” Taqurla de verleset ne luqia ama arlemki never a qi. 23 De ma Iesus dai as ka tit ke ne luqa ama barlka nep ma lautu. Ian diit be ian man sep luqa ama barlka aa vetki. De ma Iesus ka lu ama qaqet i re sis ama arlangiirang. Dap ket lu iari ama qaqet i buup na ra i rek nak, i raqurli luqia ama gilki qia ngip. 24 De ma Iesus ka ruqun na ra ma’, “Ngen diit. I ama gilki dai quasiq ai qia ngip, dap ki brlaing.” Dav ama qaqet dai ren ngian te ma Iesus. 25 Baip naser ama qaqet i ra mit sedarliik nep ma vetki, de ma Iesus ka mit semer ama gilki ara rumki. Ma Iesus ka mit be qa raneng ama gilki ara ngerik de qia maarlviit. 26 De ama lengi sevet liina dai nge mit per ama qerleng mai vet luus aa.
Saqiaskerlka Ma Iesus Ke Lemerl Iari Ama Qaqet
27 Baip ma Iesus ka tit ianai, de iaiam ama arleniam ian mit naset ma Iesus. Ian mit naser a qa be ianes nes slep ma’, “Daivit aa Uimka, gia ngimsevetki naver a uun.” 28 De ma Iesus ka mit be qa man sep ma vetki, de ama arleniam ian mit be ian man naser a qa. De ma Iesus ka snanpet na iam ma’, “Kua uan dru uan a qevep ai mager ip ngu rekmet na uin ip saqiaskerlka uanem ngim?” De ama rleniam ian guirltik ma’, “Ii, a uun a Barlka, uun dru a uun a qevep taqurla.” 29 Taqurla de ma Iesus ka mu aa ngerik per ian pes, de qa ruqun ma’, “Uan dru uan a qevep ai mager ip ngu rekmet de maget se uin ip saqiaskerlka uanem ngim. Taqurla dai diip liina nge ren ba uin.” 30 Taqurla de ngil ver ian pes, be saqiaskerlka ianem ngim. De ma Iesus ka meraqen madlek sagel iam. I ma Iesus ka meraqen madlek i qa qel iam ma’, “Maikka kula uane sil bareq a qek sevet liina.” 31 Dav ian mit be ian perik se ama lengi sevet ma Iesus per ama luqup pet luqia ama qerlingki. 32 Baip liiam aa ian mit de saqiaskerlka iari ama qaqet ta men se iaq ama dengenengka sagel ma Iesus, i luqa dai ama iaus per a qa. 33 Be ma Iesus ka nem ama iaus ip nger iit navet luqa. Be luqa ama qaqeraqa i quasik mager ip ka taqen dai qa taqen. De ama qaqet ta tu araa qevep maberl de ra ruqun ma’, “Ai de quasik uut lu a qeni raqurliani vet ma Isrel.” 34 Dav ama Parasiqena dai ra ruqun ma’, “Ama iaus angera Barlka dai qa van ma Iesus te lungera ama dleq ip kem nem ama iaus.”
Ma Iesus Aa Arlem Never Ama Qaqet
35 De ma Iesus dai ai de qa tit per ama qerleng ama barl nget mai de ngen ama luqup. I ai de qa tit de qe su ama qaqet pe araa lautu-vem-nget. I ai de qe su ra ne ama lengi ama atlu nget saver ama Ngemumaqa aa Luqupki. De qa nem ama arlem mai, i nget muqas muqas naver ama qaqet araa qetdeng. 36 De ma Iesus ka lu ama qaqet i buup na ra, de maikka ama arlem ka naver a ra. I ma Iesus dai ama arlem ka naver ama qaqet i raquarli ra dai re kabaing de araa mugunes dai maikka ama vu, ip taquarl ama sipsip i quasiq angera a nge ama uaska. 37 De ma Iesus ka ruqun aa risura ma’, “Maikka buup ne ama asmes ip ta ter a nget naver ama Slurlka aa rletki. Dap lura i ret matna ip ta tat naver a qa dai quasiq ai buup na ra. 38 Taqurla dai mager ip ngene raring iv ama Ngemumaqa ke nem aa qaqet ip te ngingdemna ne aa asmes, i aa asmes dai ne ama qaqet.”