15
Te jeē ní cundijin, te sutū cácujéhnu ni candutútú de jíín tée jéhnu cándacu jniñu, jíín tée cástéén tutu ley, jiín ndɨhɨ tēe cásáha junta cujéhnu ga, te ni casquíjnáhan de jnūhun. Te ni cajihni de Jesús, te cuangoo de jíín yá nuū Pilato, tēe cúu gobernador. Te Pilato ni cajnūhún de ya:
¿A máá ró cúu Rey ñayuu hebreo? achí de.
Te ni cahān yā:
Suu ri cúu, nájnūhun cáhán rō.
Te sutū cácujéhnu un ní cacahān de cuehē cuēchi sɨquɨ̄ yā. Te Pilato ni cajnūhún tucu de ya:
¿Naun tu cáhán cuɨtɨ rō? ¿A tu jíni ró jéē cuehē cuēchi cácahān de sɨquɨ̄ rō? achí de.
Te tu ní cáhán cuɨtɨ yā ni ɨɨn jnūhun jíín de. Te nahán ní naa ni Pilato ndéhé de nuū yā.
Jeē ní cundaā jeē cúū yā
(Mt. 27.15‑31; Lc. 23.13‑25; Jn. 18.38‑19.16)
Te íyó costumbre Pilato jeē quɨvɨ̄ víco un siáá de ɨɨn tēe íne vecāa, núu na‑ni tēe cácuni ñayuu. Te íyó ɨɨn tēe nání Barrabás, íne de vecāa jíín táca jnáhan de sɨquɨ̄ jeē ní candonda de sɨquɨ̄ tohō te ni cajehni de ndɨ̄yɨ. Te ni quecoo ñayuu cuehē, te ni cacahān i jíín Pilato jeē na sáha de nájnūhun íyó costumbre de. Te ni cahān Pilato jiín i:
¿A tu cácuni rō jeē siaá rī tēe cúu Rey rohó ñáyuu hebreo? achí de.
10 Súcuan ni cahān de, chi cúní de siáá de Jesús. Chi je ni jecūhun ni de jeē ní cacucuésún ni tāca sútū un cájito de ya, te jeē yúcuan ní quijicoo jíín yá nuū de. 11 Te sutū cácujéhnu un ní cascáhán de ñayuu cuehē un jéē váha ga na cácán i jeē siaá Pilato Barrabás. 12 Yūcuán na te ni cajnūhún tucu Pilato:
Núu súcuan ¿te ndese cácuni rō jeē sáha ri jiín tée jeē cácahān rō jeē cúu de Rey rohó ñáyuu hebreo? áchí de jíín i.
13 Te ni cacana jee i:
Cata caa ní de jicā cruz, na cúū de, áchí i.
14 Te ni cahān Pilato:
¿Na cuēchi ni sáha de núu súcuan?
Te ñayuu un ní cacana jee tucu i:
Cata caa ní de jicā cruz, na cúū de, áchí i.
15 Te Pilato cuní de jeē na cúsɨɨ̄ ni ñayuu jiín de, te ni siaá de Barrabás. Yūcuán na te ni ndacu de jniñu jeē na cáni tācá soldado Jesús, jiín jéē cata caa de ya jicā cruz.
16 Yūcuán na te soldado un cuángoo de jíín yá ini patio palacio, jeē sácatā de nuū yā. Te ni canastútú de ndɨhɨ jnáhan de. 17 Te ni cachuhun de ya ɨɨn sahma cuehé ndíhí jéē cúu sahma rey. Te ni casáha de ɨɨn corona iñu, ni cachuhun de xinī yā. 18 Yūcuán na te ni cacana de:
Nacā jeē váha rey cúu Rey ñayuu hebreo, achí de.
19 Te ni cacani de yujnu xinī yā, te ni catesɨ̄hɨ́ de nuū yā, te ni cajecuɨñɨ̄ yɨtɨ́ de nuū yā, casáha de jeē chiñúhún de ya. 20 Te nuū ní cuu ni casácatā de nuū yā, te ni catava de sahma cuehé ndíhí un, te ni canachuhun de ya sahma máá yá. Te ni caquenehen de ya jeē cata caa de ya jicā cruz.
Jeē ní cacata caa de ya jicā cruz
(Mt. 27.32‑44; Lc. 23.26‑43; Jn. 19.17‑27)
21 Te ɨɨn tēe nání Simón ñuu Cirene, tēe cúu tátá Alejandro jiín Rufo, vendiji de jeē ni jéhēn de rancho. Te ni yāha de yūcuán, te ni catejníñu soldado un de jeē cóndiso de cruz yā.
22 Te cuangoo de jíín yá ɨɨn lugar nuū naní Gólgota, jeē cuní cahān Lugar Yɨquɨ Xíní. 23 Te ni cajēhe de vino jeē ni sácā núu jíín súje uvuā jeē cóho ya, te tu ní jíhi ya. 24 Te ni cacata caa de ya jicā cruz. Te ni casáha de sorteo jeē sɨquɨ́ ndese nihīn ɨɨn ɨɨn de sahma ya.
25 Te cahɨɨ̄n ni cacata caa de ya. 26 Te jnūhun ni catee de xinī cruz cahán na sɨquɨ̄ ni jihī yā: Yāha cúu Rey ñayuu hebreo, achí. 27 Te suni ni cacata caa de uū tēe cuíhná núū uū gā cruz, ɨɨn de lado váha ya, te ɨnga de lado jecó yá. 28 Te ni squícu jnūhun cáhán tutu iī: Ni casquíjnáhan de ya jiín tée cásáha néé, áchí.
29 Te ñayuu cáyāha yūcuán cáscuícó i xinī i, te cácahān neé i:
Jājaān. Róhó chi cáhán rō jeē cánu rō templo cáhnu, te nuū uní quɨvɨ̄ te nucondichi sáha ró. 30 Núu súcuan te jnama ró máá ró, te nuu ró jícā cruz viī, achí i.
31 Te suni súcuan ni cacahān catá sutū cácujéhnu jíín tée cástéén tutu ley, te áchí de cácahān maá de:
Núu ɨnga ñayuu ni jnama de, ¿te naun tu cúu jnama de máá de vijna? 32 Núu na cúni yō jeē Cristo, Rey ñayuu Israel, nuu de jicā cruz vijna, yūcuán na te candíje yó, áchí de jíjnáhan de.
Te tēe cándita caa jíín yá, suni súcuan ni cacahān neé de.
Jeē ni jíhī Jesús
(Mt. 27.45‑56; Lc. 23.44‑49; Jn. 19.28‑30)
33 Te nuū ní cuu cahuxī uū, te ni cunee nɨɨ́ cáhnu nde cahunī. 34 Te nuū ní cuu cahunī, te ni cana jee Jesús:
Eloi, Eloi, ¿lama sabactani? achí yá. Te jnūhun un cúní cahān: Yaā Dios maá ná, Yaā Dios maá ná, ¿naun ni stóo ní sáña?
35 Te sava ñayuu cáhīin yūcuan, ní cajini i jnūhun ún, te ni cacahān i:
Cuni nahín, chi cána de xinī Elías, tēe ni nacani jnūhun Yaā Dios jenahán, achí i.
36 Te ni jinu ɨɨn tēe, ni jechundaji de cachī nuū vinagre iyá. Te ni tee de xinī ɨɨn yujnu, te ni tee de yuhu ya jeē cóho ya. Te ni cahān de:
Na cóndēhe yó núu quiji Elías nasnúu de, áchí de.
37 Te máá Jesús ni cana jee ya, te ni jihī‑ni ya. 38 Yūcuán na te sahma ndíta caa jeē ndihyú cuarto iī ini templo cáhnu, ni ndatā sava sava nde xinī te nde nuū jehé. 39 Te tēe ñuu Roma jeē cúu capitán, índichi de nuū yā, te ni jini de jeē ní cana jee ya te ni jihī yā. Te ni cahān de:
Jendaá ndije jeē Séhe Yaā Dios cúu tēe yáha, áchí de.
40 Te suni cáhīin sava ñahan, cándēhe jícá ña. Te unī ña cácuu María ñuu Magdala, jiín María naná José jiín Jacobo suchí, jíín ñahan nání Salomé. 41 Te ñahan yáha ní candiquīn ña ya, ni cajejníñu ña nuū yā nde náa jíca ya Galilea. Te suni cáhīin cuehē gā ñahan jeē ni jéngoo jíín yá ñuu Jerusalén.
Jeē ní quindūji Jesús
(Mt. 27.57‑61; Lc. 23.50‑56; Jn. 19.38‑42)
42 Te ni ini quɨvɨ̄ ún. Te quɨvɨ̄ sátūhva cúu, chi sajnē cúu quɨvɨ̄ ndétātú. 43 Te ni quee José, tēe ñuu Arimatea. Te cúu de ɨɨn tēe cújéhnu nuū junta cujéhnu ga. Te suni ñúhun ni de jeē quiji quɨvɨ̄ jeē ndacu Yaā Dios jniñu. Te tu yúhú de chi ni quɨ̄vɨ de nuū Pilato, ni jicān de yɨquɨ cúñu Jesús. 44 Te Pilato chi náā ni de jeē yachí ni jihī yā. Te ni cana de capitán, te ni cajnūhún de tēe un núu je ni jihī yā. 45 Yūcuán na te ni cucáhnu ni de jeē ni cáhān capitán jiín de, te ni jēhe de jnūhun jeē quihin José yɨquɨ cúñu yā. 46 Te José ni jeen de ɨɨn sahma cuitá váha. Te ni snúu de yɨquɨ cúñu yā, te ni chusúcún de sahma ún. Te ni chindūji de ya ini ɨɨn yaū jeē quíndūji ndɨ̄yɨ, jeē ní caan jicā ɨɨn cava. Te ni jesɨ de ɨɨn yuū yuhu yáú un. 47 Te María ñuu Magdala, jiín María naná José, ni cajito ña nuū ní cachindūji de ya.
Jeē ní natecu Jesús
(Mt. 28.1‑10; Lc. 24.1‑12; Jn. 20.1‑10)