16
Rà ilari cè câmu wà tèpa pitûâ
Maréko 8.11–13; Luka 12.54–56
1 Mataio 12.38; Luka 11.16Na jè tòotù, âna rà medari Iésu wà pàra tèpa *Farasaio ma *Sadukaio. Ba nümarà na rà pitü tûâ têe. Â rà ina têe pâ: «Paari tâbà ê câmu kâra ê pàtàmee na wâgoogà.»
[Ba nümarà na rà paari pâ câé caa wakè goro pàtàma Pwiduée.]
2 Â é tòpi tàra pâ: «Na é mii napwéretòotù na auduu kâra i tòotù, â guwà ina pâ, o wâdé napô*Ê du nee tii bèepwiri, âna nye tiàu na pàra Tii Pwicîri naa na grec..
3 «Â wiàna piduu i napô naa dàuru, â guwà ina pâ, o popaa. Ba guwà po dau tâmogòori naa wâdé napô, é, naa èpà napô. Êco na, na guwà côo ê pâ muru na gére tèepaa nabà, â tàutàwà na guwà côoina [ê âjupâra]. 4 Mataio 12.39; Luka 11.29Ba tàutàwà na guwà pitêre dà Pwiduée, ba guwà tèpa pwa na èpà! Wâguwà tèpa âboro nabà, âna guwà ciburà ilari jiié cè câmu kâra ê pàtàmee. Êco na nye ticè câmu kêe na guwà mwa caa côo mwara jii i pwi ia é tèepaa tà *péroféta Iona.»
 é pâra jiirà wà Iésu.
‘Nyaa kâra poloa’ kà tèpa Farasaio ma Sadukaio
Maréko 8.14–21
5 Rà tapàgà *nawià Galilée wà tèpa *câmu. Ûna rà tèepaa pâ, â rà côo pâ rà ipwanauri na rà popa cè poloa.
6 Luka 12.1Â é ina tàra wà Iésu pâ: «Guwà ipwacôowà goro nyaa kâra poloa kà tèpa Farasaio ma tèpa Sadukaio!»
7 Â rà pi-ina tàra pâ: «Pwiri gée goro na câjè caa pa poloa?»
8 Â é têre wà Iésu, â é ina tàra pâ: «Nye dau kîri kaa ê cèikî kàwà! Cina guwà pi-ina tàwà pâ, câguwà caa pa poloa? 9 Mataio 14.17–21Bwaa nye gére câguwà caa tâmogòori kaa? Gona câguwà caa niimiri i 5 poloa târa i 5 000 âboro? Ê tòotù-bà, âna ia guwà tòri côwâ âradipi nakébò? 10 Mataio 15.34–38Â napwa naa goo i 7 poloa kâra i 4 000 âboro, â ê tòotù-bà, âna âradipi nakébò na ia guwà tòri côwâ?
11 «Go jèe nye ina tàwà pâ: Guwà ipwacôowà goro nyaa kâra poloa kà tèpa Farasaio ma tèpa Sadukaio. Êco na câgo caa ina tàwà poloa na jè ija! Â gona câguwà caa tâmogòori pwiibà?»
12 Â rà mwa bàra tâmogòori tèpa câmu kêe pâ, é ina tàra pâ, na rà côoco ê ârapupûra kà tèpa Farasaio ma Sadukaio.
É pwi Mesia wà Iésu
Maréko 8.27–9.1; Luka 9.18–27
13 Wà Iésu ma wà tèpa câmu kêe, âna rà tèepaa naa na ére gée goo ê ville Césarée-Filipo. Â é tawèerirà pâ: «Wà tèpa âboro, âna rà ina pâ wâgo wàa, wâgo *Pwina naîri âboro?»
14 Mataio 14.1–2; Maréko 6.14–15; Luka 9.7–8Â rà tòpi têe pâ: «Wà pàra tàpé, âna rà ina pâ wâgà *Ioane Pwi a piupwaa. Â wà pàra tàpé, âna rà ina pâ wâgà péroféta *Élia. Â wà pàra tàpé, âna rà ina pâ wâgà Iéremia, é, pwi jè ârapàara tèpa péroféta biu.»
15 Â é ina tàra wà Iésu pâ: «Â gona wâguwà na? Guwà ina pâ wâgo wàa?»
16 Ioane 6.69Â é tòpi têe wà Simona Pétéru pâ: «Wâgà, âna gà pwi *Mesia, *Pwina naî Pwiduée na é wâro†Pwiduée na é wâro—é, Pwiduée, wà Pwi anaa wâro..»
17 Galatia 1.15–16 é ina têe wà Iésu pâ: «Cidòri nyuâagà co Simona, pwina naî Iona‡Iona—é, Ioane.. Ba càcaa pwi âboro na é nama gà tâmogòori ê pwiibà, â nye wà Caa nidò *napwéretòotù. 18 Ioane 1.42; Éféso 2.20Êkaa na go ina tâgà ni, pâ: Neegà Pétéru, pai ina wèe pâ ‘Atü’.  wâgòro ê atü bèepwiri na go bari ê wâra pwapwicîri§Wâra pwapwicîri—Ê picaatâa kà diri tèpa cèikî naa goo Iésu. kôo.  ê pàtàmara bàutê*Pàtàmara bàutê—é, Pàtàmara ê pwâra bà., âna ticè nii kêe naa goo. 19 Mataio 18.18; Ioane 20.23Ê pwina gà papwicîri jii tèpa âboro naaniboo gòropuu, âna wà Pwiduée naa napwéretòotù, âna é papwicîri.  ê pwina gà panuâ†Papwicîri; Panuâ—Grec: Pii; Tipi., naani gòropuu, âna wà Pwiduée naa napwéretòotù, âna é panuâ.»
20 Â é papwicîri ba gòo jii tèpa câmu kêe wà Iésu na rà ina târa cè jè âboro pâ, wàé pwi Mesia.
Ée mwa bà ma wâro côwâ
21 Tapoo na pàara bèepwiri, na é gére inapàpari tà tèpa câmu kêe wà Iésu, pâ: «Wâdé na go pâra naa *Iérusaléma. Â rà o dau pwa-imudiri tôo ma nama go pwamaagé côo wà tèpa pitûâ ma wà tèpa caa kà tèpa pwa *ârapwaailò, ma wà tèpa *dotée goro ê Naèà. Â rà o pwa ma go bà. Êco na, naa na béâracié kâra tòotù gée na càùé, âna go o mwa wâro côwâ.»
22 Â é todà Iésu naa na jè ére wà Pétéru, â é pwaé ma ina têe pâ: «Bwa, co Pwi Ukai! O nye ticè cèna tèepaa marigà cèna wàrapwiri!»
23 Â é tabiié Iésu naa goo Pétéru, â é ina pâ: «*Caatana, gà tùugà géeni arao! Gà tàgére pwa na gà tabiio jii ê câbawâdé kà Pwiduée, ba câgà caa niimiri pwacèwii Pwiduée, â gà niimiri pwacèwii tèpa âboro!»
Pai pâra wiâê
24 Mataio 10.38; Luka 14.27Â é ina tà tèpa câmu kêe wà Iésu pâ: «Wiàna nüma cè pwi jè âboro na é me wiâô [ba na é pwi a câmu kôo] â é cibwaa mwa tà piniimiriê côwâ. Â wâdé na é kâa ê *kurucé kêe, â é me wiâô. 25 Mataio 10.39; Luka 17.33; Ioane 12.25Ba wà pwina nümee na é ipwamuru ê wâro kêe, âna ée mwa tubatiàu. Â wà pwina é tubatiàu ê wâro kêe ba kôo, âna wà pwiibà, âna ée udò [ma tâa têe ê *âji wâro]. 26 Mataio 4.8–9Â târa dà kà pwi âboro na é tòpi diri ê pâ wâdé ni gòropuu wiàna é tubatiàu ê nyuâaê? Gona dà cèna o pâri ma é icuri târa ma é pâmari côwâ ê nyuâaê?
27-28 Psaume 62.13; Proverbes 24.12; Mataio 25.31; Roma 2.6; Auinapàpari 22.12«Guwà têre bwàti: Go ina tàwà diri ê pwiibà, ba go o mwa wâjué me côwâ naani gòropuu, nau tòpò ê pwâra ukai kôo, wâgo Pwina naîri âboro. Â bà mwa me ma wà tèpa *angela kôo, naa na pàtàma Pwiduée ma pai maina ma muugère kêe. Â go o mwa naa pumara wakè tà tèpa âboro wiâra jèpa wakè kàra. Â wà pàra tàpé gée goowà, âna rà o bwaa côo ê pai tèepaa me kôo naa na pwâra ukai kôo, béaari cè pai bà kàra.»
16:1 Mataio 12.38; Luka 11.16
*16:2 Ê du nee tii bèepwiri, âna nye tiàu na pàra Tii Pwicîri naa na grec.
16:4 Mataio 12.39; Luka 11.29
16:6 Luka 12.1
16:9 Mataio 14.17–21
16:10 Mataio 15.34–38
16:14 Mataio 14.1–2; Maréko 6.14–15; Luka 9.7–8
16:16 Ioane 6.69
†16:16 Pwiduée na é wâro—é, Pwiduée, wà Pwi anaa wâro.
16:17 Galatia 1.15–16
‡16:17 Iona—é, Ioane.
16:18 Ioane 1.42; Éféso 2.20
§16:18 Wâra pwapwicîri—Ê picaatâa kà diri tèpa cèikî naa goo Iésu.
*16:18 Pàtàmara bàutê—é, Pàtàmara ê pwâra bà.
16:19 Mataio 18.18; Ioane 20.23
†16:19 Papwicîri; Panuâ—Grec: Pii; Tipi.
16:24 Mataio 10.38; Luka 14.27
16:25 Mataio 10.39; Luka 17.33; Ioane 12.25
16:26 Mataio 4.8–9
16:27-28 Psaume 62.13; Proverbes 24.12; Mataio 25.31; Roma 2.6; Auinapàpari 22.12