17
Ama Tisalanikka-qena Re Siquat Ip Te Lenges Ne Ma Paulus Ke Ne Ma Sailas
Baiv aa de ra mit be ra aang pet ma Ampipulis ki ne ma Apolonia, dap ta men savet ma Tisalanikka, sagel kurl ama Judaqena araa Lautu-vem-ki. De ma Paulus dai qatikka qe tekmet ip taquarl ai da, i qat dan sev ama Judaqena araa Lautu-vem-ki. De qurli ra se ama Lautu ama depguas na nget de ma Paulus ke taqa su ra ne ama Lengi ama Atlunget nev ama Langinka. De maikka qe taqa su ra sever ama Judaqena araa Iameska. I qe teqerl a ra ai diiv ama Iameska dai re lenges na qa de saqiaskerlka diip ka raarl naver ama aapngipki. I qe su ra taqurliani ma’,
“Luqa ma Iesus i ngul sil ba ngen sever a qa dai ama Iameska.”
Baip lura ra narli ama lengi de buup ne iari ta mu araa qevep de rlas tem ta mene ma Iesus ip taquarl ma Paulus ke ne ma Sailas. De qerlka buup ne iari ama Grikkena i ai de re Lautu sagel ama Ngemumaqa, de ngen ama ngerlnankina i ama barlta i saqikka buup na ra dai ra tu araa qevep taqurla. De vet luus a de iari ama Judaqena ra tit na iam de ra iing demna ne ama sairlta naver ama maiirl ip te lenges ne ma Paulus-kena. Baip maget de maikka ama qarliirang met ta, pet luqia ama luqupki. Baiv aa de ra uaik sep ma Jasin aa vetki ip te manaik tem iam ip ta taarl na iam per ama lengi. Dap te manaik tem iam dalkuil. Taqurla de naqatti ra qiarlet met ma Jasin ke ne iari ama Kristenkena sagel ama kiapkena. De res nes ma’,
“Ai de uure narli sever iari i re guirltik per ama Judaqena ara Lautu de re lenges ne ama qaqet per ama qerleng iirang dai sa ra men iara. Be ma Jasin ke uas tem ta ve aa vetki. Dap ta dai rem ngim temanau ne ma Sisa aa lengi de re tuqun iv uut tit naser iaq ama King i aa rlenki ma Iesus.”
Taqurla de lura ama qaqet te ne ama kiapkena ta iing demna be re narli lungera ama lengi de ra taqen ma’, “Saqias kuasik mager iv a qeq ama King ke uas tem uut.” I ra mai ra taqen taqurla. Baiv aa de ama kiapkena ra ruqun ma Jasin ke ne ama Kristenkena ip te van ama kot. Taqurla de ma Jasin ka qurl te ama qelaing ip per a qa qe ne aa liinka. Taqurla de ra nem ta.
Ma Paulus Ke Ne Ma Sailas I Iane Su Ama Bariaqena
10 Baip de ama arlenki aris de ama Kristenkena ra nem ma Paulus ke ne ma Sailas (de ma Timoti) savet ma Baria. Baip ta men pet ma Baria de ra mit sev ama Judaqena araa Lautu-vem-ki. 11 Ama qaqet pet ma Baria dai quasiq ai ra raquarl lura vet ma Tisalanikka i rem ngim temanau ne ama lengi. I qatikka quasik. Be re ngingdemna de ra tis per ama lengi nev ama Langinka ip tat drlem aip kua ma Paulus ka taqen ne ama revan. 12 Taqurla de buup ne iari ama Judaqena dai rlas tem ta mene ma Iesus. De qerlka buup ne iari ama Grikkena i ama quatta i ama ngerlmamta ngen ama ngerlnankina i rlas tem ta mene ma Iesus.
13 Dap nakka aip laip, de ama Judaqena navet ma Tisalanikka ta narli ai ma Paulus ka sil ne ama Ngemumaqa aa lengi pet ma Baria. De ra men iasai be ra verik se ama lengi ama vunget parlen ama qaqet i buup, i ma Paulus aa qumespik na ra. 14 Taqurla de masna ama Kristenkena ra nem ma Paulus sa dengerlking. Dap ma Sailas ke ne ma Timoti dai qurli iam pet ma Baria. 15 De lura i ra tu ve ma Paulus aa rleng dai ra mit be savet ma Atens. Baip lua ip terl guirl, de ma Paulus ka ruqun na ra ma’, “Diip ngene sil barek ma Sailas ke ne ma Timoti ip masna ian den iv iane na ngua.” Baiv aa de ra mit namen naqa.
Ma Paulus Ke Su Ama Adrlem-Per-A-Ra Vet Ma Atens
16 Baip lua i qurli ma Paulus pet ma Atens naa ne ma Sailas ke ne ma Timoti, dai qa lu ama qaqet i re lautu sagel ama kaak nget ama nem i maikka buup na nget. Be qa lu liirang aa be ama arlemigl na qa. 17 Taqurla dai de qat dan sev ama Judaqena araa Lautu-vem-ki be qa taqen sagel ama Judaqena te ne iari i ai de re Lautu sagel ama Ngemumaqa. De qerlka ver ama niirl mai dai de qa tit saver ama maiirl ip ka taqen sagel ama qaqet. 18 De ver iaq ama nirlaqa de iari ra men sagel ka ama adrlem-pem-ta, i lura dai quasiq ai re Lautu sagel ama Ngemumaqa. I lura dai ra tis ta ma’, ‘Epikurian’ de iari dai ra tis ta ma’, ‘Stauik.’ I lura ra men be ra snanpet taqurliani ma’, “Ngu lu ama kaak-met-ka qa taqen per auut ne a nge ama lengi aa nanaa?”
De iari ra narli ma Paulus kel sil sevet ma Iesus de ngene liina i qa maarlviit naver aapngipki de ra taqen ma’, “Ani qe narliip ke teqerl auut ne iari iv uure Lautu sever a ra.”
19 Taqurla de ra ruqun na qa ip ka iit saver ama damki sagel kurl ama kaunsil araa vet, be ra snanpet na qa ma’,
“Maqa uut narliip ngi taqal sil ba uut sevet lungera ama lengi ama aakmenses pem nget. 20 I maikka quasiq uut drlem pe lungera ama lengi angera rleng i ngil sil na nget bareq a uut. I uut narli nget dai maikka nget muqas dai mager ip ngi sil ba uut.”
21 Be qatikka vet ma Atens dai ama adrlem-pem-ta, te ne lura ama nangista dai maikka ai de quasiq ai ret matna, dap kurli ra de ra taqen per a na de re su re ama tuaqevev ama iames nget sademna.
22 Baiv aa de ma Paulus ka maarlviit de qa taqen sagel lura i re uas te ama kaunsil i qa taqen taqurliani ma’,
“Katikka ngua taqen sagel ngen ama quatta navet ma Atens. I medu ngua men sagel ngen iara be sa ngua lu a ngen a mugunes i maikka ngut lu ngen i ngene Lautu sademna sagel a ngen a Dul ama Slurlnget. 23 A revan, i ngu paikmet per a ngen a luqup de ngut lu a ngen a dul angera tekmeriirang. Be medu ngu paikmet taqurla dai ngua men sagel ama dulka i ra iil ama lengi per a qa. I ra iil taqurliani ma’, “LUQA AMA DULKA IP SAGEL AMA NGEMUMAQA I QUASIQ UUT DRLEM SE QA”. A revan, i ngene Lautu sever iak i as kuasik ngen drlem se qa, dav iara ngu teqerl a ngen na qa.
24 I maikka luqa dai ama Ngemumaqa i sa qa rekmet ne ama aivetki de qa rekmet ne ama tekmeriirang mai. De qatikka qa dai ama Slurlka na qa be quasik mager iv uure tekmet ne a nge ama vetki ip kurli qa vem ki. Maikka quasik. I raqurli qa dai qe uas te ama tekmeriirang da ama uusepka aa rlan de saqikka qe uas te ama tekmeriirang per ama aivetki. 25 De saqikka quasiq ai mager iv uut tat never a qa de uure tekmet ne aa tekmeriirang. Maikka quasik, i raquarli qa, dai ai de qe uas tem uut de qerl kurl a uut te ama tekmeriirang mai de qe tekmet na uut iv uures neskenak de qerl kurl a uut te auur a asmes. 26 De maikka ama Ngemumaqa qa rekmet na uut mai ama qaqet per ama aivetki. I maikka uut muqas muqas de ngen auur a lengi dai nget muqas muqas de ngen auur a serlap dai nget muqas. Dap maikka iak dai ama rarlimini se uut mai. De qatikka qa mak ne auur a qerleng iirang ip kurl uut per iirang per ama aivetki mai. 27 Ama Ngemumaqa qa rekmet taqurla iv uure manaik tem ka, iv uuret lu qa de uuret taneng a qa. De ngene lu, i maikka ama Ngemumaqa dai quasiq ai qurli qa sangis na uut. 28 I maikka qe tal uut be qe tekmet ne auur a mugunes ip kurl uut maget per ama aivetki. A revan i iari naver a ngen i sa ra iil sever a qa raqurliani ma’, “Katikka uut naver a qa, i maikka uut dai aa laanivas.”
29 Arik kurl uut i ama Ngemumaqa aa laanivas dai diip kuasiq uut tu auur a qevep ai ama Slurlka dai raquarl ama dul dap kuarl ama gol ngen ama silva. Maikka quasiq ai qa raquarl ama tekmeriirang i uure tekmet niirang ne auur a ngerik. 30 I maikka murl be deng iara i ama Ngemumaqa dai quasik ka kot se uut per ama aivetki. I raquarli quasiq uut drlem sever a qa. Dap sa iara dai qa taqen madlek iv ama qaqet mai ver ama aivetki dai diip masna re guirltik per araa rut de re ngim temanau ne araa viirang. 31 I qa taqen taqurla i raquarli sa qa mak ne iaq ama nirlaqa ip diip ka raarl ne ama qaqet mai ver aa kot. I maikka diip ke tekmet taqurla ne aa tuaqevev ama seserl nget. I diip ke tekmet taqurla ne iak, i qa mak na qa. Be sa qa reqerl a uut mai na qa i qa maarl na qa naver ama aapngipki.”
32 Baip lura navet ma Atens ta narli ma Paulus ka su ra raqurla sevet luqa aa maarlvitki, de iari ra tuma se qa dav iari dai ra taqen ma’, “Saqiaskerlka uut narliip ngi su uut te liina.”
33 De raqurla de ma Paulus ka mit namen na ra ver ama kaivung. 34 Dap ding se iari mene ma Paulus, be rlas tem ta mene ma Iesus. I lura dai iak never a ra, i aa rlenki ma Diunisius, i qa naver ama Kaunsilkena. De qerlka iaiq i ara rlenki ma Damaris de ngen iari ama qaqet.