19
Ma Paulus Ke Rarles Ne Aa Rletki Vet Ma Epasas
De qatiaskerl aip lua i qurli ma Apolos pet ma Korin de ma Paulus ka mit pe ama qevel be qa men pet ma Epasas. Baip ka men de qa lu iari ama Kristenkena. De qa snanpet na ra ma’,
“Mekai lua i rlas tem ngen mene ma Iesus de quarl ama Qevepka ama Glasingaqa ka man sede a ngen a rlan?”
Baiv aa de ra guirltik ba qa ma’,
“Maikka quasiq uut drlem se qa. I maikka quasik ta sil be uut iv uut drlem sever a qa.”
De ma Paulus ka snanpet na ra ma’, “Ngu lu ra ukmestem ngen ne nemka aa rlenki?”
De ra virliit ma’, “Katikka uut ngim temanau ne auur a viirang i uut narli ma Jon aa lengi.”
De ma Paulus ka ruqun ma’, “Maikka murl ma Jon ka ukmes te lura i rem ngim temanau ne araa viirang. De maikka qa sil bareq ama qaqet ip trlas tem ta men iaq i diip kat den naser a qa. I luqa i qat den naser a qa, dai ma Iesus.”
Baip ta narli liina de ma Paulus ka ukmes tem ta ne auur a Slurlka ma Iesus aa rlenki. Baip ma Paulus ka ukmes tem ta be verleset, de qa mu aa ngerik per a ra be ama Qevepka ama Glasingaqa qa raneng a ra. Taqurla be ra taqen ne ama lengi i nget muqas muqas de ral sil ne ama lengi i ama Ngemumaqa qa qurl a ra. I lura dai ama malepka ngen a iam na ra. De sa ma iaquan ama depguas dai kurli ma Paulus pet ma Epasas be katikka ver ama Lautu mai de kat dan sev ama Judaqena araa Lautu-vem-ki be maikka ka taqen ne aa dlek sagel ama qaqet i qe taqa su ra re ama Slurlka aa tekmeriirang mai. Katikka ka taqen ne aa dlek de maikka kuasik keng ning. Dav iari ra maarl de ra taqen mavik sever ama Slurlka aa Aiska. De maikka quasik ta tu araa qevep de kuasik ta narligel ma Paulus aa lengi. Taqurla de ma Paulus ke ne ama Kristenkena ta mit mas nev ama Judaqena araa Lautu-vem-ki. Be qatikka ver ama niirl sademna de ma Paulus ka su ma Iesus aa risura pet ma Tiranas aa risu-vemki. 10 I qatikka ma Paulus ke su ve luqia ama risu-vemki se ama agesiim ama quanasiim. Be maikka ama qaqet navet ma Aisia ta narli ama Slurlka aa lengi. I lura dai ama Judaqena ngen iari i quasiq ai ra navet ma Isrel.
Ma Skiva Aa Uis I Rem Nem Ama Iaus
11 De vet luqia ama giqi de ama Ngemumaqa qe teqerl ama qaqet ne ama aakmenses pem iirang i maikka iirang muqas, i qet matna ne ma Paulus. 12 Be ariq aip ma Paulus ke taneng ama luanini dap kua ama luanki de qa nem liirang aa sagel ama arlem per a ra dai diip masna verleset ne araa arlem. Dav iari dai ama iaus nge tit naver a ra.
13 De vet lungera ama niirl de qurl iari ama Judaqena i ama Kuaindem-pem-ta. I ai de ra tit de rem nem ama iaus never iari ama qaqet. Dai saqikka re siquat ip tem nem ama iaus ne ama Barlka ma Iesus aa rlenki. I ariq aip ta tekmet taqurla dai diip ta ruqun ama iaus ma’,
“I maikka ngum nem ngi ne ma Iesus aa dlek i luqa i ma Paulus kel sil sever a qa.”
14 De iak i ama Barlka nev ama Judaqena araa Lautu i aa rlenki ma Skiva. I aa uis ama quatta ama ngeriqit ngen a iam na ra. I qerlka ra dai ama kuaindem-pem-ta, be raqurla dai rem nem ama iaus, ne ma Iesus aa rlenki. 15 De ver iaq ama nirlaqa de re siquat ip tem nem ama iauska naver iak. Dav ama iauska qa guirltik ba ra ma’, “Ma Iesus dai ngua drlem sever a qa de nguat drlem sevet ma Paulus. Dap ngu lu nemta na ngen.”
16 Taqurla de masna luqa i ama iauska ver a qa dai qa meranas be qa lenges ne araa dlek be qa naver araa rleng. Taqurla de ra qiuaik nev aa vetki be ra tal ama bias de ra uaik i ama qamesik ta i luqa qa rlekmet ne araa luan.
17 Baiv ama Judaqena ngene lura i quasik ai ra navet ma Isrel i qurli ra vet ma Epasas dai ra narli sevet liina de reng ning malai. De maikka ama qaqet pet luqia ama qerlingki ta taarl ne ama Slurlka ma Iesus aa rlenki. 18 De buup ne iari ama Kristenkena ra men sagel ma Paulus be ra sekdem mer araa viirang be re teqerl ne liirang aa i ai de re kuaindem niirang. 19 I lura dai iari never a ra dai ai de ra tekmet ne ama qenaingki, dai ra iing demna ne araa langin de ra rlusep pem nget sekgames mer ama buurlem ne ama qaqet. I lungera ama langin i ra rlusep pem nget dai ra van per a nget ne ama 7,500 Kina. 20 I qatikka raqurla be buup ne ama qaqet ta narligel ama Slurlka aa Lengi. De maikka ama Slurlka qa sem madlek na ra ne aa lengi.
Ama Epasaskena Ta Taqen Mavik Ne Ma Paulus
21 Baip naset liirang aa de ma Paulus ka mu aa qevep ip diip ka tit savet ma Jarusalem. Dav as na uirl dai qe narliip kes pas te lura vet ma Masadonia ki ne ma Akaia. De qe tuqun ama Kristenkena vet ma Epasas ma’,
“Aip ngua mit savet ma Jarusalem de saqikka ngu narliip ngu iit ngu lu auur ari vet ma Rom.”
22 Baiv aa de qa nem aa maatpiraiam i ma Timoti qe ne ma Erastas, iv ian uirl savet ma Masadonia. Dap ka dai as kurli qa se iang ama niirl vet ma Aisia.
 
23 De vet lungera ama niirl de buup ne ama qaqet navet ma Epasas ta tu araa qevep mavik de ra taqen maden se ama Kristenkena i ret dadem ma Iesus aa Aiska. 24 I iak navet lura i ra tu araa qevep mavik dai aa rlenki ma’, Dimitrias. I luqa dai ai de qet matna ver ama ain i ra tis nget ai ama silva. I ai de qe tekmet ne ama veriirang ama giliirang ne lungera ama silva. I qatikka liirang aa ama veriirang dai qe tekmet niirang be iirang ngerem ngim ip taquarl iaiq ama Lautu-vem-ki, ama slurlki. I luqia ama Lautu-vem-ki dai ma Atemiis ara Lautu-vem-ki. I qatikka ai de ma Dimitrias ke tekmet ne aa bisnis ne liirang aa ama veriirang be maikka qa tat navet lura ne ama qelaing, i lura i ai de ret matna gel ka. 25 Taqurla de qa iing demna ne aa buaiskena ngen ne lura i qe na ra tet matna ver araa lat taquarlna. De qa ruqun na ra ma’, “Gua rluavik, ngene narli. I qatikka ai de uuret matna vet luqia ama rletki be uure tal ama qelaing. 26-27 Dap katikka ma Paulus dai diip ke lenges na uut de diip ke lenges ne auur a bisnis. I raquarli ai de qe su ai liirang aa i uure lautu sagel iirang, i uur rekmet ne iirang ne auur a ngerik dai quasiq ai ama revan iirang. I sa qa su iari i buup na ra ver auur a qerleng i ma Aisia de ma Epasas. Be maikka buup na ra i ra tit naset ma Paulus aa lengi. I lungera ama lengi dai diip ngere lenges na uut mai dap maikka diip ngere lenges maden ne auur a Slurlki ma Atemiis. De maikka diip ngere lenges ne auur a Lautu-vem-ki ama barlki de ngene liirang aa ama giliirang. Dap sa iara dai ama qaqet per auur a qerleng ngen ama aivetki mai dai sa ra Lautu sagel ma Atemiis be quasik mager ip lungera ama lengi ngere lenges na qi.”
28 Baip ta narli ma Dimitrias aa lengi, de maikka araa rut nge taarl i re serlin maden de maikka res nes, be res nes slep ma’, “Maikka ma Atemiis i qi navet ma Epasas dai qi veviit.” 29 Katikka ai de re tekmet taqurla vet luqia ama luqupki be ra ngingdemna be ama buurlemki. De iari dai maikka re kabaing i quasik tat drlem ai lu raqurla. Taqurla be aip tet lu ma Paulus aa rluaiam i ai de mekai qurli ian ne na qa, i ma Gaius ke ne ma Aristakas i iam navet ma Masadonia. Ta lu iam de ra qiarlet mer iam de ra mit se iam sagel ai de re ngingdemna. 30 De qatikka ma Paulus dai qe narliip kat dan ip ka taqen sagel ama buurlemki dav ama Kristenkena dai quasik te narliip se qa ip kat dan. 31 De iari ma Paulus aa rluavik i ama barlta na ra ve ama Gaman dai masna ra nem ama lengi sagel ka ip kula qa ran sagel ama buurlemki.
32 Dav aip lua i ra iing demna de iari naver a ra res nes ip te kot se iam de qerlka iari res nes maden. Dap maikka buup ne iari dai re kabaing i quasik tat drlem ama rarlimini. 33 Be aip lua i re tekmet taqurla de iari navet lura ama Judaqena dai re lu iaq ama meraqen-pem-ka i aa rlenki ma Aleksanda. De ra mak na qa ip ka taqen sagel ama buurlemki. Baip maget de ra ruqun na qa ip ka raarl varlen me ra ip ka taqen. Taqurla de qa maarl de qa quarl ne aa ngerik piit ip sung ne ama qaqet de qa taqen per a ra. 34 Dap ta ngim miqet na qa de ra lu aa sakngaqi de rat drlem ai qa navet ma Juda. De quasik te narliip se qa. Taqurla de res nes ma’,
“Maikka ma Atemiis auur a Barlki i qi navet ma Epasas dai qi veviit.”
I res nes, be res nes, be res nes be deng per ama quanasiam ne ama aua.
35 Taqurla de ama kuskus nep ma kaunsil ka riktik dem ta i qa ruqun na ra ma’,
“Gua rluavik i ngen navet ma Epasas ngene narli. Ama qaqet mai dai maikka rat drlem ai uut pet ma Epasas dai uure uas te auur a Barlki ma Atemiis ara Lautu-vem-ki. De saqikka uure uas te ara nemki ne ama dulka i qa aat namen ama uusepka. 36 Be qatikka liina dai quasik mager iv a qek ka taqen ai liina dai ama kaaqiini. Taqurla dai maikka mager ip sung na ngen de qula ngene tekmet maden. 37 Dap sa ngen kiarlet met liiam aa dap kuasiq ai ian muqut auur a Slurlki ma Atemiis de quasiq ai ian suam nev ara Lautu-vem-ki. 38 Ngen lu, ariq aip ma Dimitrias ke ne lura i ret matna gel ki dai re narliip te kot se ama Kristenkena, dai mager ip te kot se ra gel ama Kiapkena. I qatikka mager iv ama Kiapkena dai re narli araa lengi. 39 Dap kuariq aip ngene narliip ngene kot se ra se a qeni dai diiv uure seserl ver iirang per ama kaivung arla luqup. 40 I ngen lu, luqia ama buurlemki dai maikka qi tekmet ne ama vu. Be ama Gaman Rom dai mager ip ke kot se auur a luqupki be maikka diip mavik bareq auut. I maikka quasiq a nge ama rarlimini se liina dai maikka quasik mager iv uure quarl te a nge ama lengi ama atlunget pe liina i angera rleng.”
41 I luqa ama kuskus ka taqen taqurla de qa nem ta ip ta iit sev araa vet.