24
Ma Paulus Ke Rarles I Qe Karbus
De qurli ma Paulus pe ma Karabus. Baip naser ama niirl ama ngeriqit de ma Ananaias i ai de qe uas te ama Lautu dai qa mit savet ma Sisaria ke ne aa rluavik be iari ama barlta i re uas te ama Lautu Juda. De ra nen iak i ama lengi anger-arlim-na-qa i aa rlenki ma Tatilis. Baip ta men pet ma Sisaria de ra mit sagel ma Pilikis, de rel sil ai ra sil se ma Paulus. 2-3 Baip ta nes te ma Paulus be qa men de ma Tatilis ka maarl de qel sil se qa taqurliani ma’.
“Maikka atlu mas malai auur a Barlka ma Pilikis dai maikka ngi auur a atluqa na ngi. A revan i sa ngia rekmet be qurl uut maget pet gia arlim. I maikka gia tuaqevep dai ama atlunget. Maikka ngi taqa uas tem uut per auur a qerlingki, be maikka uut taqen ne ama atlu sagel ngi navet liina. Dap kuasik ngu narliip ngua taqen per ama ainkules ip ngu lenges ne gia rletki dap ngu narliip gia arlem de ngi narli auur a lengi.
I qatikka luqa ma Paulus dai maikka ama vuqa na qa i ai de qa drlem saatmat mer ama Judaqena per ama aivetki mai. I qa dai qe uas te lura ama vura i ra tis ta ma Nasarinkena. De maikka ama revan i qa dai medu qe siquat ip ke lenges ne auur a Lautu-vem-ki ama Slurlki. Taqurla de uure uurut per a qa iv uure sil se qa, gel auur a barlta i ai de re uas te ama Lautu. Dap luqa i ai de qe uas te ama Amiqena, ma Lisias dai qa men se aa dlek de qa rek gel aa liinka ip te qiat met ma Paulus nagel uut. De qa taqen ne aa dleq ai maget iv aa qumespik te sil se qa gel ngi. Dav ariq aip ngi snanpet na qa sevet liirang aa dai diip ngia drlem ama rarlimini aiv uurel sil se qa i nanaa.”
Baip prleset ma Tatilis aa lengi de qerlka ama Judaqena ta maarl de ra taqen ai qerlka liina dai ama revan.
Ma Paulus Kel Sil Sever A Nas Gel Ma Pilikis
10 Baip maget de ma Pilikis ka quarl ne aa ngerik sagel ma Paulus ip ke taqen. De ma Paulus ka maarl de qa taqen ma’,
“Maikka atlu gua barlka. Ngua dai ama arlias per a ngua ip ngua taqen sagel ngi. I nguat drlem ai ngi dai maikka ngi taqa uas te auur a qerleng se ama a ages i buup. 11 Katikka diip ngi, ngiat drlem ai medu vet luqia iara ama iaqunki de ngua men savet ma Jarusalem ip ngu Lautu. Be sa luqa ama nirlaqa ip ma malepka ngen a iam. 12 Dap medu lua i ngu Lautu dai quasiq ai gua qumespik tet lu ngua i ngu serlin aret pe ama Lautu-vem-ki, dap kua ret lu ngua i ngua iingdemna ne ama qaqet ip ta tesna. Maikka quasik ngu tekmet taqurla pe araa Lautu-vem-nget, dap kua vet ma Jarusalem. 13 Dap lungera ama lengi i ra sil se ngua na nget dai quasiq ai ama revan nget. I raquarli quasik mager ip te reqerl a ngen ne a qeni i mager ip te sil se ngua sever iini arle ves. 14 Dap diiv iara ngu reqerl a ngi ne liina iara i ngua dai ngua Lautu sagel ama Ngemumaqa ip taquarl murl gua murlta ta Lautu sever a qa. De qerlka ngua tu gua qevep sever ama tekmeriirang i murl ma Moses ke ne ama Ngemumaqa aa Aamki-na-ra ta iil pe ama Langinka. Ai de ngu tekmet taqurla de ngua tit naset ma Iesus dap lura te tuqun ai luqa ama Aiska dai ama vuqa. 15 De maikka ngua tu gua qevep ai diiv ama Ngemumaqa qa raarl ne ama qaqet mai naver ama aapngipki i ama atlura ngen ama vura. De saqikka lura gua qumespik dai ra tu araa qevep taqurla. 16 De saqikka ai de ngu siquat ip ngu tekmet ne ama atlu dama Ngemumaqa aa saqang ngen ne gua seviraqi.
17 Dap lu iara ngua sil ba ngi ai sa medu ngua men savet ma Jarusalem naver iang ama qerleng sangis. I mekai qurli ngua vet lungera ama qerleng sangis se ama ages i buup. Dap katikka medu ngua guirl i ngu tal ama qelaing barek lura i lenges ne araa asmes naver araa sleng. De ngu narliip ngua tat naver ama Lautu vet ma Jarusalem. 18 Baip ngu tekmet ne liirang aa, i sa ma Lautu nge lemerl ngua. Dai lura ra lu ngua ve ama Lautu-vem-ki, dap maikka quasiq ama buurlemki na uut. De quasiq ai uure lalangmet de uure karlu. 19 Dav iari ama Judaqena navet ma Aisia Provins dai ngen na ra ta man be ret lu ngua. Dav ariq aip lura navet ma Aisia te narliip te sil se ngua dai mager ip ta ren ip te sil se ngua gel ngi. 20 Dap mager ip lura iara te reqerl a ngi ne gua viirang i raquarli medu ngua maarl varlen me ra ver araa kaivung. 21 Be qatikka liina i ngua maarl varlen me ra de ngua meraqen slep ma’, “As nasat de ama Ngemumaqa qa raarl ne ama ngipta naver ama aapngipki. Dai ngen maarl na ngua sevet liina i arle ves.”
 
22 Baip ma Pilikis ka narli ma Paulus aa lengi be verleset de qa ruqun ma’, “As diip kurli ngi iv aip ma Lisias ka men de diip ngu verleset ne lungera ama lengi sever a ngi.” Be ma Pilikis ka taqen taqurla i maikka qe taqat drlem se ma Iesus aa Aiska, de masna qa nem ta. 23 De qa ruqun iaq ama Barlka ip ke uas tem ka, dav ariq aip ke narliip ke paikmet per ama luqup dai ama atlu i mager iv aa rluavik ta tat naver a qa.
24 Baip naser iang ama niirl de ma Pilikis ke ne aa rluaqi ma Darusila ian men. I ma Darusila dai qi navet ma Isrel. De ma Pilikis ka nes te ma Paulus, be iane narli ama Lengi ama Atlunget iv ama qaqet ta tu araa qevep sevet ma Iesus Kristus.
25 Dap katiaskerl aip ma Paulus kel sil sever ama tekmeriirang ama atliirang, de ngene liina iv iak de iak ke uas temiis, de qel sil sever ama Ngemumaqa aa tuvetki de ngen ama Slurlka aa nirlaqa i diip ka raarl ne ama qaqet mai. Dai maikka ma Pilikis ka narli liina de keng ning de qa ruqun ma’, “Katikka mager ip ngia tit. Dav ariq aiv iviit dai diip ngu nes tem ngi.”
26 De qatikka ai de vet luus aa de ma Pilikis ka tu aa qevep ai diip ma Paulus ke van a qa te a nge ama qelaing. Dap ma Paulus dai quasik ka qurl a qa te a nge ama qelaing. Taqurla de ai de vet ma Pilikis kes nes te ma Paulus ip ket lu qa de qatikka qa taqen per a qa.
27 Baip naser ama agesiim dap katiaskerl kurli ma Paulus pe ama Karabus de iak ma Pasias Pestas ka qut naset ma Pilikis be qe tal aa rletki. Dap ma Pilikis dai qe narliip ke tekmet ne ama Judaqena iv ama arlias per a ra naver a qa, de qa ruqun iv as kurli ma Paulus pe ama Karabus.