15
Ta Tit Se ma Iesus Sagel Ma Pailat
Mat 27.1-2 Luk 23.1-5 Jon 18.28-38
De maikka se bingbigia men ama arlenes de ama Barlta nep ma Lautu de lura i re uas te ama Lautu de ama Tiksiqena nep ma Lautu dai sa ra kot se ma Iesus. De ra ruqun ip te nem ka sagel ma Pailat. Aiv aa de ra quap mer aa rik de ra mit se qa sagel ma Pailat.
De ma Pailat ka snanpet na qa ma’, “Kua ngi dai ama Judaqena araa King?”
Dap lura nep ma Lautu dai vet ta raqen ip te kot se ma Iesus. De saqiaskerlka ma Pailat ka ruqun ma Iesus ma’, “Katikka vet ta taqen ip te kot se ngi. Dap nanaa, kua quasiq aip ngi guirltik bareq a ra?”
Dap ma Iesus dai quasik ke narliip ke guirltiq araa lengi. De ma Pailat dai maikka qe nanses.
Ma Pailat Ka Ruqun Ip Te Uadem Se ma Iesus Men Ama Lalemka
Mat 27.15-26 Luk 23.13-25 Jon 18.39
De vet luqia ama Asmeski ama Slurlki i ama Judaqena ra tis ki ma’, Ama Angeluqa-Qa-Ngim-Manep-Sagel-Ama-Qerekka. I ai de vet luqia ama asmeski ver ama ages mai de ma Pailat kem nem iak nep ma karabus. I luqa i ama qaqet te narliip se qa. De vet lungera ama niirl dai qurl iak pe ama karabus i aa rlenki ma Barabas. I qe karabus ke ne lura i ra veleng iari ama Diitdiit-per-a-ra. Baip maget de vet luqia ama asmeski de buup ne ama qaqet ta men sagel ma Pailat ip te snanpet na qa ip ka aar iak nep ma Karabus, ip taquarl ai de qe tekmet per ama ages mai.
9-10 Sa ma Pailat kat drlem se ama Barlta nep ma Lautu i ani re narliip te kot se ma Iesus naik. I re kot se qa i raquarli ra saming ka ai aa dlek dai nget peviit, dav araa uang ama dlek dai sa quasik. De ma Pailat ka snanpet ne ama qaqet ma’, “Kua ngene narliip ngua at luqa nep ma karabus i ra tis ka ma’, A Judaqena araa King?”
11 Dap lura ama Barlta nep ma Lautu dai qurli ra varlen ama qaqet i re snanpet ne ma Pailat. Dai re tuqun ama qaqet ip ta ris ma Barabas, ip ma Pailat ka ra qa nep ma karabus. 12 De saqiaskerlka ma Pailat ka ruqun ama qaqet ma’, “Maget, dap ngene narliip ngu rekmet nanaa ne luqa ma Iesus, ama Judaqena araa King?”
13 De saqiaskerlka ra nes ma’, “Te uadem se qa men ama lalemka!”
14 De saqiaskerlka ma Pailat ka snanpet na ra ma’, “Dap ma Iesus ka rekmet ne a nge ama viini nanaa?”
15 De ma Pailat dai maget gel ka. De qa nem ma Barabas nep ma karabus. De qa nem ma Iesus sagel ama Diitdiit-per-a-ra ip te urlistik per a qa. Be ait nani de ra uadem se qa men ama lalemka.
Ama Diitdiit-Per-A-Ra, Ta Tuma Se ma Iesus
Mat 27.27-31 Jon 19.2-3
16 De ama Diitdiit-per-a-ra, ta mit se ma Iesus sep ma Gaman aa Vetki. Be ra mugun darliik de res nes te araa nembik. 17 Be ra men be ra urlis ka ne ama luanki ama blu ip taquarl ama Kingkena araa luan. De ra iing ama kasikka i ama arlking per a qa be ama rlaunki i qa ip taquarl ama King aa ningaqa dai quasik. De ra mu qa vet ma Iesus aa uuves. 18 De re talak na qa i re tuqun ma’, “Atlu, arlias per a ngi masmas, i ngi ama Judaqena araa King.”
19 De re uaming aa ningaqa ne ama vuqulka. De re kuat per a qa. De re nan araa buum gelna na qa i re kaaq i re rarlik ka. 20 De re talak na qa, baip perleset de ra met luqia ama luanki ama blu nemen na qa. De ra urlis ka ve aa luan. De ra mit se qa ip te uadem se qa men ama lalemka.
Ma Iesus I Ra Uadem Se Qa Men Ama Lalemka
Mat 27.32-44 Luk 23.26 Jon 19.17-27
21 De iak ka men naver ama luqupki sangis ma Sairini. (Luqa ma Aleksanda ke ne ma Rupus i iane mam, ma Saimon.) Dai qe narliip ka ran savet ma Jarusalem. De ama Diitdiit-per-a-ra ta tit se ma Iesus dai ra lu qa de ra nes tem ka ip ke ral ama lalemka barek ma Iesus. 22 De ra mit se ma Iesus saver ama aiverini i ra tis iini ma Golgota. Liina ama averini dai iini ngerem ngim ip taquarl ama qaqeraqa aa girlki. 23 De ra siquat na qa ip kep suuv ama vain i ra mu ama marasin i ra tis nget ma ‘Miir’. I re narliip ke suuv a nget ip kuasik ke narli ama getget per aa qetdingki. Dap ma Iesus ka miirl me nget.
24 De ra uadem se qa men ama lalemka. De ama Diitdiit-per-a-ra te talak ne ama saatu ip te sikmet ne aa luan bareq a nas. 25 Ta uadem se qa men ama lalemka ver ama ngeriqit ngen a rlatpes se bingbigia. 26 De ra iil ve ama mengigl ma’,
‘A JUDAQENA ARAA KING’.
27 De ra uadem siigl se aa uuves men ama lalemka iv ama qaqet mai rat drlem sever a qa. De qerlka ra uadem se iaiam ama viiam sepna na qa. I iak pe aa merlmerliit de iak pe aa ruarliit. 28 De lungera ama lengi nagel ma Aisaia, ama Ngemumaqa aa Aamki na qa, dai maikka nge men ne ama revan. Taqurliani ma’,
I ra lu qa ip taquarl ama karabuska. Ais. 53.12
29 Dav iari dai ra tit mer ama rut de rep kuiv araa ning. De ra taqen mavik sagel ma Iesus ma’, “I ngi, i diip ngi lenges ne ama Lautu arla Vetki ama Slurlki vet ma Jarusalem, dai qua mager ip ngia rekmet na qi ver ama niirl ama depguas? 30 Dai ngi iit naivuk namen ama lalemka ip ngia raat never a nas.”
31 De iari ama Barlta nep ma Lautu de ama Tiksiqena nep ma Lautu dai re tuma na ka i ra taqen sagel na ma’, “Maikka ai de qa tat never iari dap kua quasik mager ip ka tat never a nas?”
32 De ra taqen sagel ka ma’, “Ngi, i maikka ama a Revanka na ngi nagel ama Ngemumaqa, de ama King na ngi nagel ama Judaqena. Dai ngi iit naivuk namen ama lalemka iv ariq uut tu auur a qevep sever a ngi.”
De liiam aa ama suamiam dai qerlka ian deraqen mavik ne ma Iesus.
Ma Iesus Ka Ngip
Mat 27.45-56 Luk 23.44 Jon 19.28
33 Dav ama nirlaqa dai ama arlenki ver aa saqang i nge rarles per ama rlaunka be deng per ama depguas suunun. De ver ama qerleng mai dai raquarl ama arlenki. 34 De ver ama depguas de ma Iesus kes nes ne aa lengi ma’, “Eli, Eli, lama sabaktani.”
Liina ama lengiini dai raqurliani ma’,
“Gua Slurlka, ama Ngemumaqa! Nanaa be ngia mit namen na ngua.” Sng. 22.1
35 Dap kurl iari aa de re narli qes nes de ra ruqun ma’, “Ngene narli, kes nes te ma Ilaisa i murl ama Slurlka aa Aamki na qa.” 36 De iak never a ra, ka uaik se iarang i raquarl ama arlemet. I qa kuap se iirang dama vuquliit de qa uq iirang dama vuquliit ip ka ru nget de ma Iesus aa aamki ip kep suup. De qa qal ma’, “Sung. De uuret lu aip kua arik ma Ilaisa qa ren ip ka raa qa namen ama lalemka.” 37 Dap ma Iesus ka nes slep de qa ngip. 38 Dap pe ama Lautu arla Vetki ama Slurlki, dai qurl ama luanki ama slurlki i qia vesdet ser iaiq ama rumki, i ama Ngemumaqa aa rumki. Be quasik mager iv a qek ka rarlik sa met ki. Dai rlek luqia ama luanki nanavuk be samen ama aivet. Be ama luanim ama udiim. Be qia raarl na re luqia ama rumki. 39 Dap gel ama lalemka dai qurl iaq ama Diitdiit-per-a-qa. I qa navet ma Rom. I qurli qa de qet lu ma Iesus i qa ngip muqas. De qes nes ma’, “Luqa ama Ngemumaqa aa Uimka dai ama Revanka.”
40 Dav iari ama nankina dai nakka ra maarl miaimuk, de rem ngim. I ma Salomi de ma Maria navet ma Magdala, de ma Maria i ma Jems ke ne ma Joses iane nan. 41 I mekai lura ama nankina ra tat nevet ma Iesus pet ma Galili. De qerlka buup ne iari ama nankina i qurli ra i sa medu ra men savet ma Jarusalem, te na qa.
Ra Mu Ma Iesus Mer Ama Ademka
Mat 27.57-61 Luk 23.50 Jon 19.38-42
42-43 De iaq i aa rlenki ma Josep i qa navet ma Arimitia. I luqa i ama atluqa navet lura i ai de re tekmet ne ama kot bareq ama Judaqena. I qat drlem ai diiv ama Slurlka qa ren ip ke uas te ama qaqet. Dai qurli qa de qa tu aa qevep ip kurli qa naa ne lungera ama niirl ip nge ren. De sa qurli qa vet luqa ama nirlaqa i ra tuvem ne ama asmes iv ama Asmeski ama Slurlki. Dai sa qet lu ai ama qares ip mager ip ket matna. Taqurla de qa mit be qa snanpet ne ma Pailat aip kuarik mager ip ke iit ka at ma Iesus aa qetdingki de qa ru qa mer ama demka. 44 De ma Pailat dai ngemerl a qa i qa narli ai sa masna ma Iesus ka ngip. De qa nes te ama Diitdiit-per-a-ra, araa barlka. De qa snanpet na qa ma’, “Nanaa, sa qua ma Iesus ka ngip iara suunun?” 45 De luqa ama Diitdiit-per-a-qa dai qa ruqun ma Pailat ma’, “Ii, sa qa ngip.” De ma Pailat dai maget gel ka ip ma Josep ka iit ka at ma Iesus aa qetdingki. 46 De ma Josep ka vandem per ama luanki ama iameski. De qa met ma Iesus namen ama lalemka. De qa uung ka vem ki. De qa mit ka mu qa mer ama demka. Dav ama demka dai ra qut me qa manau men ama dul. De ra iai ver iaq ama dulka be qa vesdet mer ama demka. 47 De ma Maria navet ma Magdala, ki ne ma Maria ma Joses aa nan, dai qurli iim aa de ianem ngim sagel ta i re pesdet mer ama demka.