4
Jesu oteri masʉ queoriñere buheñumi
Mt 13.1-9; Lc 8.4-8
Eropi dipaturi ta daja Jesu ditaru tʉrogue buhenʉgapʉ. Eropa eroguere buhenʉgagʉ masa bajarã ĩgʉ pohrogue gamenerecʉ̃ ĩagʉ Jesu dohodirugue ñaja buhe payapʉ. Eropirã masapʉ yebague ditaru tʉrogue niguiñorã ĩgʉre peemorã. Eropigʉ Jesu baja werenigui queorire erãre buhepʉ.
—I queoriñere peeque mʉa, arĩpʉ erãre.
—Oteri masʉ otegʉ wañumi. Ĩgʉ eropa otecʉ̃ gajiyeri ma tʉro yurimerejayoro. Ero mehmerejarayerire mirimagʉ porã ahri bacãñuma. Eropi gajiyeri ʉtãyeri watope yuri­merejayoro. Ero ʉtãyeri watope nicu mariñariro árĩquerecʉ̃ ta, mata puhririyoro. Eropa puhrira árĩquerero, abe ĩgʉ bʉrigã asicʉ̃, nuguri marinijaro ñaiñaja sĩria wayoro. Gajiyeri poracʉrogue yurimerejayoro. Porapʉ puhri tiataria waha oterayeripʉre wejẽcãyoro. Eropiro iri dʉca mariyoro. Gajiyeri õari yebapʉ yurimerejayoro. Õaro puhri dʉcacʉyoro, gajisari treinta yeri, gajisari sesenta yeri, gajisari cien yeri dʉcacʉyoro, arĩ buhepʉ Jesu.
—Irire õaro peeque mʉa, arĩnemopʉ Jesu.
Jesu ĩgʉ werenigui queorare ĩgʉ buherãre wereñumi
Mt 13.10-17; Lc 8.9-10
10 Eropirã pʉhrʉ erã seyaro árĩrã, doce buherã gajirã Jesu mera árĩrã iri queorañere masidiarã Jesure serẽpiñorã. 11 Erã eropa serẽpira pʉhrʉ Jesu õpa arĩ werepʉ:
—Goãmʉ masa tauro opʉ ĩgʉ árĩrire, iribojegue majarã erã masibirirare mʉare yʉ buherãre masicʉ̃ iimi Goãmʉ. Gajirãpʉre eropiibeami ĩgʉ. Eropigʉ erãre werenigui queori mera buhea. 12 Eropirã erã ĩaquererã, pee masibeama. Eropirã peequererã ta masisome. Erã masirã õaripʉre gohrotoboñuma. Erã eropa gohrotocʉ̃ ĩagʉ erã ñero iirare cóãboñumi Goãmʉ. Eropa árĩquerecʉ̃ ta erãpʉ ne peediabeama, arĩpʉ Jesu.
Jesu oteri masʉ queoriñere were amuñumi
Mt 13.18-23; Lc 8.11-15
13 Ĩgʉ eroparĩra pʉhrʉ, õpa arĩnemopʉ erãre:
—¿Iñe queoriñere peenibeari mʉa? ¿Mʉa iñe queoriñere peebirã dohpa gaji queorire peerãcuri mʉa? arĩpʉ Jesu erãre.
Eropa arĩtuhaja õpa arĩ werepʉ erãre.
14 —Oteri masʉ ĩgʉ oteriyeri õari buheri iro dopa ãhraa. 15 Eropiro ma tʉro mehmerejarayeri, õari buheri iro dopa ta ãhraa. Eropigʉ masa erã õari buherire erã peecʉ̃ ĩagʉ Satanapʉ iri õari buherire masidorebeami erãre. Mirimagʉ porã iriyerire erã dote aĩdiro dopa ta iimi. 16 Eropi ʉtã watope mehmerejarayeri õari buheri iro dopa ta ãhraa. Eropirã masa õari buherire pee, mucubiriri mera mata irire pee aĩma. 17 Eropa pee aĩquererã ta, ʉtã watope árĩrisari, nuguri maririsari iro dopa ta oã masa turabeama. Eropa turabirã yaha õari buherire erã peera waja gajirã erãre ñero iicʉ̃ ĩarã yahapʉre duhucãma. Gajirã erãre ñero iicʉ̃ irire bocatĩubirã yahare duhucãma. 18 Eropi pora watope yurimerejarayeri õari buheri iro dopa ta ãhraa. 19 Eropirã masa õari buherire peequererã, i yeba majare wʉaro guñaricʉrã niyerure mahima. Gajino sãre baja gamenemoma. Erã eropiicʉ̃ iripʉ õari buheripʉre cãhmotaa. Iri eropa cãhmotacʉ̃ masa Goãmʉ gamerire iibeama. 20 Eropi õari yeba mehmerejarayeri õari buheri iro dopa ta ãhraa. Eropirã masa õari buherire peerã irire masima. Eropa masirã árĩrã Goãmʉ ĩgʉ gamero dopa ta iima erã. Yujurãyeri merogã õarire iima treinta yeri dʉcacʉro dopa ta. Gajirã wecañari õarire iima sesenta yeri iri dʉcacʉro dopa ta. Gajirã wʉaro õarire iima cien yeri dʉcacʉro dopa ta, arĩ werepʉ Jesu erãre.
Jesu sihãgodiru queoriñere buheñumi
Lc 8.16-18
21 Eropa arĩtuha õpa arĩnemopʉ:
—Ne, sihãgodirure masa sihãgorã mátasorobu docague buhapibeama. Irirure sehro doca apibeama. Irirure sihãgorã ʉmarogue duhpeoma õaro boyoweadorerã. 22 Árĩpehrerã masa erã masibirirare pʉhrʉ masirãcoma. Sihãgodiru boyocʉ̃ mari ĩhamasiro dopa ta, iribojegue erã masibirirare masirãcoma masa. 23 Irire õaro peeque mʉa, arĩpʉ.
24 Eropigʉ erãre arĩnemopʉ daja:
—Merogã masidiarã merogã masirãca. Wʉaro masidiarã wʉaro masirãca. Eropirã peerã õaro peenʉrʉque. 25 Õaro peenʉrʉgʉ õaro masigʉcumi. Peenʉrʉbigʉ “Merogã peea,” ĩgʉ arĩquerecʉ̃ ta, iripʉ dederea waroca ĩgʉre, arĩpʉ Jesu erãre.
Jesu coye puhriri queoriñere buheñumi
26 Jesu erãre werenigui queori mera buhepʉ daja:
—Goãmʉ ĩgʉ opʉ árĩri werediacʉ̃ ojodʉcare otera iro dopa ãhraa. Yujugʉ coyere ojodʉcayeri otemi. 27 Otetuhaja mʉraro ta carĩ wahgã ĩagʉ wamʉririmi. Irisubu ĩgʉ oterayeri puhri wiriaca. “¿Dohpa puhriri?” arĩ ĩha masibeami irire otedigʉ ĩgʉ basi. 28 Iri otera iri yeba mera iri gamero dʉcacʉa. Epapũgã deyomʉhta, pʉhrʉ dipa poro puhri wiria wahaa. 29 Dʉca bʉgatuhajacʉ̃ ĩagʉ iri pororire pehami. “Pearisubuno ta ãhraa,” arĩmi. Ĩgʉ otera iri bʉgarare ĩgʉ masibiridiro dopa ta masa Goãmʉ yarã erã dohpa wacʉ̃ sãre masibeama masa, arĩ buhepʉ Jesu.
Mostazayegã queoriñere wereñumi Jesu
Mt 13.31-32; Lc 13.18-19
30 Eropa arĩtuha buhenemopʉ:
—¿Goãmʉ ĩgʉ opʉ árĩri werediacʉ̃ ñeheno iro dopa ãhriri mʉa pepicʉ̃? Iri werenigui queoriñe mera irire weregʉra. 31 Mostazayegã iro dopa ãhraa Goãmʉ ĩgʉ opʉ árĩri. Iriyegã ĩgʉ otecʉ̃ miriyegã gohra ãhraa. 32 Eropa árĩquerero iriyegã õaro puhri wiria. Eropiro yucʉgʉ wʉadigʉ wahaa. Eropirã irigʉ dʉpʉri paga dʉpʉri bʉgacʉ̃ ĩarã mirimagʉ porã iri dʉpʉrigue suhri suama. Mostazayegã wʉatariadigʉ bʉgaro dopa ta ʉmaro majagʉ mari Opʉre masinʉgarã bajamerãgã erã árĩquerecʉ̃ ta, pʉhrʉguere erã bajarã warãcoma, arĩpʉ Jesu.
Queori mera ĩgʉ buherire wereñumi Jesu
Mt 13.34-35
33 Eropigʉ iri werenigui queori iro dopa baja queorire erã masiropẽ õari buherire buhepʉ erãre. 34 Queoriñe mariro werebiripʉ erãre. Pʉhrʉ erã seyaro árĩrãre õaro were amupehocãpʉ Jesu ĩgʉ buherãre.
Jesu miruñere yʉsʉdoreñumi
Mt 8.23-27; Lc 8.22-25
35 Eropi irinʉ ñamica Jesu ĩgʉ buherãre õpa arĩpʉ:
—Ina sipʉ masegue, arĩpʉ erãre.
36 Ĩgʉ eroparĩcʉ̃ peerã, yebague niguirãre goeriseretuhajarã dohodirugue ñajaa, Jesure aĩ taribuja wañorã. Eropirã gajirã gaji gasi mera erã pʉhrʉ taribujañorã. 37 Erã taribujacʉ̃ iriyague miruñe bʉrigã weãyoro. Eropiro miruñe ariro pãgúri dohodirure miucãriyoro. Deco turaro ñajayoro. Merogã dʉhyayoro erã miriboro. 38 Eropa warisubu Jesu dohodiru auturogue suhri pore wecague carĩgʉ iipʉ. Eropirã erã ĩgʉre wahgũñorã.
—Buhegʉ, ¿mʉhʉ ĩabeari? Mirirari iiaa mari, arĩñorã erã Jesure.
39 Erã eroparĩcʉ̃ peegʉ Jesu wahgã miruñere, pãgúri sãre,
—Yʉsʉque, arĩpʉ.
Ĩgʉ eroparĩcʉ̃ ta miruñe pãgúri sã yʉsʉdija pehrea wayoro. Õaro dujayoro. 40 Eropigʉ Jesu arĩpʉ ĩgʉ buherãre:
—¿Duhpirã güimaacãri mʉa? ¿Mʉa yʉre umupeobeari? arĩpʉ Jesu erãre.
41 Eropa wacʉ̃ ĩarã erã ĩhamaria wañorã.
—¿Ñehmʉno masʉ ãhriri ihĩ miruñe, pãgúri sã yʉhrisũgʉ? arĩñorã erã basi.