13
(Mr. 4:1-9; Lc. 8:4-8)
Chiy dxiacqui bdiia Jesús yuu rut zuguaany ax güecueny ruu nis xte Galilea. Ne cun quesentiand zieny bniety bdxasaa ruy, parzi chiyru bieepy Jesús láani tuby barcu ax guriny láanqui chiy de bnietqui ri ruxchu nisqui. Ax zienzi ni guzulo bseedny laadeb per cun púrzi de cuend, raipny laadeb:
—Tuby bniety bdiiab güecuaab biny lo lliab. Chiy chi guzulo cacuaab binqui, duudxni biab lo nez ax beed de maniin gudodemni. Stuudxni biab láani de guia rut quɨt cuenzi nuuti yiu, parzi gueeld bldienni pur ni quɨtti zieny yiu. Per chi bdialdaa lo gubidx, bzaaicqui gubidxni, ne cun quɨtti zieny labaani ax digaizy gubizni. Chiy stuudxni biab láani yaguɨ́ch, ax chi güeroo de yaguɨ́chqui digaizy gunitloni láanqui. Per stuudxni biab lo yiu zaac, ax quesentiand gucni. Nuuni cua tuby gayuaa biny loni, nuuzacni sesent ne nuuzacni cua treint biny loni. Irate ni rcaaz icuadiag, ¡gulcuadiag!
(Mr. 4:10-12; Lc. 8:9-10)
10 Chiyru güebinuu de xpɨnny laany raipdebny, xínii rseedny de bniety cun púrzi de cuend.
11 Jesús ax cuaibny:
—Laat, Dios absaanny gacbeet xa xquel rnabeeny, per de bnietquɨ quɨt racbeetidebni. 12 Bniety ni aracbee de cos xte Dios ne runbɨ pur gacbeerubni, teru mazru gacbeeb, quesentiand gacbeeb. Per bniety ni gulliaa racbee pur Dios ne quɨt runbɨ pur gacbeerubni, teru axt niclɨ quɨtru xi gacbeeb. 13 Pur ningui rninía de bnietquɨ cun púrzi de cuend. Te pur masquɨ rianlodeb, per lazu quɨt rianlotideb. Ne masquɨ rindiagdeb, per lazu quɨt rindiagtideb pur ni quɨt xi racbeedeb. 14 Ziy xquel cazub zec ni gunii profet Isaías chi guniib:
Masquɨ rindiagdeb, per quɨt xi gacbeetideb.
Ne masquɨ rianlodeb, per lazu quɨt rianlodeb.
15 Te pur laadeb abxungdeb laadeb,
ax rundeb zec ni quɨt rianlo ne quɨt rindiag te par quɨt íguiaadeb
ne guindiagdeb ax gacbeedeb.
Te pur laadeb quɨt rcaaztideb gueeddeb cun nare ax gúna perdóndeb.
16 ’Per laat —raipy Jesús de xpɨnny— dichos laat caguiaat ni caguiaat ne caguindiagtɨ ni caguindiagtɨ. 17 Te pur nare rguixtiia lot dec zieny de profet ne de bniety ni gubány zec ni riáld, bcaazdeb niniádeb ni caguiaat per quɨt gunátidebni. Bcaazdeb nindiagdeb ni caguindiagtɨ, per quɨt bindiagtidebni.
(Mr. 4:13-20; Lc. 8:11-15)
18 ’Anre gulcuadiag xi zelo cuend xte bniety ni güecuaa binqui. 19 De bniety ni rindiag xtiidx Dios ne quɨt racbeedebni, laadeb nádeb zec de biny ni biab lo nez te pur as zéed bɨndxab rdzɨcá ni abindiagdeb. 20 Chiy biny ni biab láani de guia ná zec de bniety ni rindiag xtiidx Dios ne rundeb recibirni cun gust, 21 per cun nádeb zec de cuaan ni quɨt nuuti zieny labaani ax quɨt xo sutiptideb. Chi rdeeddeb guelzii o chi sulo idxichné de bɨny laadeb pur causɨ xtiidx Dios ax rsaanacdeb ni reldilaazdeb laany.
22 ’Ne biny ni biab láani de yaguɨch ná zec de bniety ni rindiag xtiidx Dios, per cun mazru ruudeb guelrsaa pur de cos xte lo guɨchliuré, racdeb engany pur guelrzebylaaz de guelnazaac xte lo guɨchliuré. Parzi iraziy run rsaandeb ni rcuadiagdeb xtiidx Dios, ax xíteete parti bindiagdebni. 23 Per biny ni biab lo liu zaac ná zec de bniety ni rindiag xtiidx Dios ax racbeedeb xi zeloni chiy laadeb rundeb gan bniety par yiiudeb xnez Dios, zecquɨ de biny ni guc tuby gayuaa biny o zec ni gucza sesent o treintsa biny.
24 Jesús benény laadeb stuby cuend, raipny laadeb:
—Guelrnabee xte Dios ná zec tuby bniety ni bcuaa nallzipac triguzaac lo lliani. 25 Per deni raaisy iradeb ax bdzɨny ni rdxichné laab, chiy gulaaicquiy biny xte de cuandxab láani triguqui ax zégacquɨy. 26 Parzi deni zeroo triguqui, chi guléeni do ax né de cuandxabqui anuu láanni. 27 Chiy güetixtee de mos lo bniety ni ná xtenni triguqui, raipdeb laab: “Dad, nallzi triguzaac bcuaabiu lo lliabiu, ne anre, ¿calí bdiia de cuandxab ni nuu láanni?” 28 Chiy cuaby bniety ni rac xlámdebqui: “Tuby ni rdxichnédxa nare bedganiy.” Ax gunabdiidx de mosqui laab: “Anre, ¿xi rniibiu? ¿Ta zoxiiaxnɨ de cuandxabqui?” 29 Chiy raipbɨ laadeb: “Güenru quɨt chaxiiaxtitdey te quɨt gun chi ixiiaxtɨdey, ax néru trigu ixiiaxtɨ. 30 Güenru isaannɨ su zeronédengui trigu axtquɨ chi agucni. Chiyru ixiaalda de ni chatop triguqui, per nidootellga itopdeb de cuandxabqui, ildiibdebɨy gúndebɨy ters par chaaicquiy. Chiyru itopdeb triguqui, cuchuudebni rut ná par chuchuuni.”
(Mr. 4:30-32; Lc. 13:18-19)
31 Jesús benény laadeb stuby cuend, raipny laadeb:
—Guelrnabee xte Dios ná zec tuby biny xte cuaan ni lá mostaza ni rbaaicqui bniety lo lliani. 32 Ne binqui ná mazru bichiin de lo irate biny, per chi azerooni laani racni mazru guroo lo irate de cuaan. Quesentiand guroo racni ax axt de maniin reganchuu xpitiaazni lo de lliizni.
(Lc. 13:20-21)
33 Ziyza bené Jesús laadeb cuendré, raipny laadeb:
—Guelrnabee xte Dios ná zec levadur ni rguuch tuby bniety gunaa cun chon medid harin te pur masquɨ duudxzi levadurqui, per rzagui irate cubqui.
(Mr. 4:33-34)
34 Irate ni bseed Jesús de bniety, laany bseedny laadeb cun púrzi de cuend, quɨt xi bliuutiny sin quɨt niniiny tuby cuend. 35 Ziy guc par guzub zec ni gunii tuby profet xte Dios chi guniib:
Cun púrzi de cuend xquel ininía de bniety
chi quixtiia lodeb pur de cos ni gady gacbeedeb desde chi banchuu Dios guɨchliu.
36 Chi gulull guniné Jesús de bniety, ax biiuny laniuu cun de xpɨnny. Chiy raipdeb laany:
—Guniibiu dunnɨ xi zelo cuend xte de cuandxab cun trigu.
37 Chiyru raipy Jesús laadeb:
—Bniety ni rbaaicqui triguzaacqui naa nare Bniety ni bxiaald Dios, 38 chiy lo lliaa ná iduibte guɨchliu. Ax de triguzaacqui ná de bniety ni ná par lo guelrnabee xte Dios. Chiy de cuandxab ná de bniety ni ná par bɨndxab 39 ne ni rdxichné nare, ni gulaaicqui cuandxabqui ná bɨndxab. Chiy ni idop de guelnazaacqui niy zelo chi ldull guɨchliu, ax de ánglɨ ná ni itopni. 40 Zec ni rdxasaa de cuandxab par chaaicquini, ziytiziac gac chi ldull guɨchliu. 41 Nare Bniety ni bxiaald Dios ixiaalda de ánglɨ xtena par idzɨcádeb de bniety ni riáld ibicá lo guelrnabee xtena, de bniety ni run, run stuby de bniety duld ne irateru de bniety ni cayun duld. 42 Ax icuaadeb laadeb lo bal rut guundeb ne golaideb. 43 Chiy de bniety ni nabány zec ni rcaaz Dios, zecpacza ni rcuabcháa gubidx, ziypacza icuabcháadeb lo guelrnabee xtenny. De ni rcaaz icuadiag, ¡gulcuadiag!
44 ’Guelrnabee xte Dios ná zec tuby tesor ni nuu xgaats lo tuby liu. Chiy tuby bniety rdxialbɨ tesorqui ax rbíi rcuaatsbɨni rut guléebni. Chiy quesentiand rzaclaazbɨ azetóob irate ni napbɨ par siib liuqui.
45 ’Ziyza rniia laat: Guelrnabee xte Dios ná zec tuby bniety ni caguíily sii de perlɨzaac. 46 Chiy chi rdxialbɨ tuby perlɨ ni quesentiand sac, ax retóob irate ni napbɨ par siibni.
47 ’Ne ziyza guelrnabee xte Dios ná zec tuby tarray ni rcuaadeb lo nisdoo ax rnaaziy iralote beld. 48 Chiy chi agudxa tarrayqui ax rbéedebɨy ruxchu nisdoo par rbédeb lo beld, ax rguchuudeb ni nazaac láani tuby dxumy chiy rzáalddeb ni quɨt nazaac. 49 Ziyzaquɨy gac dxi ni ldull guɨchliu: Zeed de ánglɨ guedldédeb de bɨny mal lo de bɨnzaac. 50 Ax izáalddeb de bɨny malqui lo bal rut guundeb ne golaideb.
51 Chiyru gunabdiidx Jesús de xpɨnnyqui:
—¿Ta racbeet irate ni caniia laat?
Laadeb cuaibdeb:
—Racbeecnɨ, Dad.
52 Chiy raipy Jesús laadeb:
—Irate de maistrɨ ni nán ley ne anre caseeddeb xa ná guelrnabee xte Dios, laadeb nádeb zec tuby ricu ni nán rbée cuby ne yiiux de lo irate ni napbɨ.
(Mr. 6:1-6; Lc. 4:16-30)
53 Chi gulull guniné Jesús laadeb chiyru zégacny. 54 Chi bdzɨnny ladxny Nazaret, ruy guzulo caseedny de bniety laniudoo. Ax quesentiand rdxalo de bnietqui, rniideb:
—¿Calídxa bseedbɨ irate ni nánbɨ? ¿Xo relee runbɨ de milagrɨ? 55 ¿Ta gati laabɨy llingaan carpinter ax xnanbɨy María, chiy de betsbɨ rac Jacob, Gusé, Simóny ne Judas? 56 Ne, ¿ta gati lo guɨdxré rbez de bzaanbɨ? ¿Calídxaza bseedbɨ irate ni nánbɨ?
57 Parzi quɨt niuntideb cuend Jesús. Per laany raipny laadeb:
—Iranezte ráp bniety didxdoo tuby profet, per ladxbɨ quɨt tu rápti didxdoo laab niclɨza lizbɨ.
58 Ax quɨt baantiny zieny milagrɨ ruy pur ni quɨt reldilaazti de bnietqui laany.